QUE MENGEN ELS POLLETS, ELS GALLS I LES GALLINES?

"Per què  aquesta magnifica tecnologia cièntifica que ens estalvia tanta feina i ens fa la vida més fàcil, ens aporta tant poca felicitat? La resposta és simple: encara no la sabem utitzar amb encert"

Albert Einstein, científic Alemà.

El sistema digestiu de les aus:

Les aus pel seu sistema digestiu són classificades com monogàstriques, aquest fet significa que posseeixen una baixa capacitat de transformació interna de les matèries primeres crues, per la qual cosa necessiten nutrients essencials disponibles per a una correcta digestió. 

Pel que fa al seu sistema digestiu, les aus no tenen dents, s'empassen sencer l'aliment que passa al pap on s'emmagatzema i es barreja amb la saliva. Si palpem el pap d'un au, podrem saber si ha menjat o no. 

El pinso passa del pap a l'estómac, on es barreja amb els seus sucs abans de passar a un òrgan arrodonit de paret gruixuda i musculós anomenat pedrer. El pedrer, conté petites pedres que l'animal ha empassat per ajudar-li a moldre l'aliment i així digerir-lo. Els nutrients s'absorbeixen a mesura que el pinso mòlt pansa per l'intestí.

També és important saber que les aus no produeixen orina liquida. El material de desferra dels ronyons forma una substància blanca i espessa que es barreja amb la femta. Ambdues surten a l'exterior per l’anus o cloaca.

Alimentació:

Com els altres animals, les aus necessiten en la seva alimentació carbohidrats, proteïnes, grasses, minerals i vitamines. En diferents èpoques de la seva vida, les seves racions variaran, per exemple:

· Des que neixen fins als 3 mesos necessiten aliments que continguin gran quantitat de proteïnes per al creixement.

· Quan les aus ponen, els minerals són importants per produir bons ous.

· Les aus per a carn requereixen abundants proteïnes en la seva dieta.

L’aigua resulta també un element imprescindible en la dieta de les aus, ja que necessiten aigua neta en tot moment. Cada 4 gallines necessiten 1 litre diari d'aigua, quantitat que es duplica en època càlida.

Alimentació a base de pinsos: 

- Són varis els pinsos importants pels nutrients que contenen.

· Els grans, que poden subministrar-se sencers o com a farina, aquets contenen carbohidrats. A les aus se'ls podrà donar blat, arròs, blat de moro, ordi, civada, panís o segó d'arròs i d'altres grans.

· Productes d'origen animal, com a farina de peix, llet en pols i sang dessecada contenen proteïnes i poden constituir un bon pinso per a les aus. A les aus no cal subministrar-los massa proteïna animals. No només perquè resulta massa car, sinó perquè pot causar-los certes malalties. L'excés de farina de peix pot donar sabor de peix als ous.

· Minerals, es troben en la farina d'ossos (ossos mòlts), en les peles dels ous i en la closca dels mariscs, que triturats poden incorporar-se als pinsos.

- És pot aportar vitamines afegint al pinso herbes verdes o vitamines produïdes comercialment.

Alimentació de gallines camperes:




1. Aliments constructors (proteïnes): Fonamentals per a la producció d’ous i desenvolupament dels músculs (soja, faves, pèsols…).

2. Aliments energètics (vitamines/ minerals): Prevenen malalties i indispensables per la formació del ossos i les closques dels ous (patates, blat de moro, ordi…).

3. Aliments reguladors (carbohidrats/ grasses): Productors d’energia (claques d’ou, enciam, os molt…).

Problemes que pot causar una mala alimentació (manques): 

És produeix quan l'au no obté la quantitat requerida d'un determinat nutrient. Tots els animals poden patir problemes de manques, però en les aus les manques mostren ràpid símptomes de: 

• Mala salut.

• Problemes de les potes.

• Problemes amb les plomes. 

• Menys producció d'ous. 

• Ous amb closca prima. 

• Aus propenses a infeccions.

Per últim, hem trobat interessant afegir un vídeo amb la diferencia d'aquestes dues maneres d'alimentar i criar a les gallines, realment ena ha donat per reflexionar... Som el què mengem?

Gallines granja

Gallines camperes