COM ES RELACIONEN AMB LES PERSONES? L’IMPRONTA. L'AFERRAMENT

"La ciència és l'aproximació del home al món real."

Max Planck, físic Alemà.

Quan el pollet arribar a casa, és com una joguina. Tothom l’agafava de la caixa i li fa carantonyes. El pollet està molt bé, se li nota. 

Em dedico a cuidar-lo durant tot el dia, però pel matí és el moment en que li netejo la caixa, li canvio l’aigua i li torno a posar menjar. Sembla que m’olora, abans d’aixecar la manteta que li posem a sobre la caixa ja piula. 

Cada dia quan el canvio, el deixo al terra. Li agrada esta al terra, observar i explorar tot allò que no coneix. Li agraden les meves sabatilles, es posa damunt i s’assenta, és deu notar agust perquè estan calentes, no com el terra. 

Prefereix el terra, que està a la caixa. Quan el deixo dins piula, una bona estona. Vol que l’agafis i el deixis lliure. 

Tot sovint l’agafo, normalment, el tinc a les mans i aprofito per a veure la televisió. Ell s’adorm damunt meu, si faig qualsevol moviment es desperta i em mira. 

La padrina, també l’agafa molt diu que li fa companyia. Amb ella no es queixa, s’adorm també a les seves mans. 

Avui l’agafo i el deixo per la meva habitació mentre faig feina, ell va rondant. M’aixeco de la cadira i vaig al armari, el tinc darrera. Vaig un moment al menjador i el tinc darrera. Em segueix? Si, el deixo al terra i quan em veu, em segueix i sinó em busca. A casa fa molta gràcia aquest fet, i tots em diuen que sóc la seva mare. 

Ho provem amb la meva padrina, a ella també la segueix. També ho fem amb els meus pares, a ells no els segueix està pendent de nosaltres dues.  

A l’aula, li comentem a la docent i ella ens parlar de la impronta. Ens sona al que anomenem amb els infants, l’aferrament. 

Ens informem sobre això i descobrim que la impronta és un procés biològic característic de l’aprenentatge. Les cries s’identifiquen amb l’adult i aprenen d’ell, mitjançant l’observació i la imitació, els diferents mètodes de supervivència, convivència... 

En una de les fonts, trobem el que nosaltres pensàvem: “En todos los animales, podemos decir, que es el apego hacia un lugar, objeto y con preferencia a los padres, que se produce a poco de nacer.” Això ens fa plantejar-nos, que si els animals també tenen aferrament, al igual que les persones, també serà per aquesta necessitat i/o debilitat.

 

Continuem buscant més informació, ja que ens plantegem la idea que existeixin diferents tipus d’impronta, ja que nosaltres no som la mare, pròpiament dita del pollet. 

Hi ha dos tipus, la pròpiament dita impronta filial, que és l’aferrament al progenitor o la sexual, l’aferrament a la seva espècie. 

El nostre pollet, té impronta filial amb aquelles persones que el cuiden. Aquesta, és produeix des de el seu naixement fins al cap d’unes setmanes, i va desapareixent a mesura que va creixent.