HA ARRIBAT EL DIA... COMPREM EL POLLET!

"Als homes els encanta meravellar-se, aquesta és la llavor de la ciència."

Ralph Waldo Emerson, poeta i pensador estadounidenc.

Una vegada ens hem plantejat les preguntes prèvies que hem esmentat amb anterioritat, ha arribat l’hora de comprar el pollet.

Desprès de buscar i rebuscar per molts llocs de la nostra ciutat (Lleida), ens hem adonat que són ben pocs els establiments que venen aquets animalons, en concret dos: un situat al barri de la Bordeta i l’altre situat al barri del Clot de les Granotes, que és on comprarem el nostre pollet.

Un dissabte al matí anem a buscar el pollet  a la botiga “Cal Quico”. La primera impressió que vam tenir a l’entrar va ser una immersió dels sentits: la vista, per la gran varietat d’animalons que hi havia (guatlles, gallines, conills...); l’oïda, pels sons que feien aquets animals, una mica caòtic tot plegat; l’olfacte per la olor característica que desprenien els animals i l’olor forta del pinso, ja que també venien el menjar pels animals i per últim, el tacte ja que vam poder tocar alguns dels animalons de la tenda.

Al fons de la tenda hi havia una gàbia tota plena de pollets que no paraven de piular: alguns eren de colors mes foscos tirant a tons més ataronjats, alguns amb taques negres i d’altres de color groc. Les dimensions també variaven entre ells: alguns eren més grossos, d’altres més voluminosos i fins i tot n’hi havia de molt petitons.

Entre tots ells, n’hi va haver un que ens va cridar molt l’atenció: era tot groc i molt petitó, el bec ataronjat i les ales de la punta de color negre. Vam escollir aquest.

L’home va agafar una capsa de sabates i dins d’ella i va ficar una mica de serradures especials per animals (semblants a la funció que fa la palla) per produir més escalfor, ja que ens va advertir que al principi necessiten molta calor si no pot haver el risc de que es morin.

A continuació vam comprar pinso pel pollet, que serà el seu aliment d’ara en endavant; un abeurador i per últim un paquet de serradures com les que havia ficat anteriorment l’home dins de la caixa de sabates, ja que s’han de canviar amb freqüència.

En el moment que estàvem realitzant totes aquestes tasques ens va sobtar una gàbia la qual estava plena de pollets molt més grans que el nostre, ben bé triplicaven les dimensions del nostre. Llavors, per curiositat, no vam poder evitar preguntar-li al venedor, quant de temps tardaria aproximadament el nostre pollet en ser així de gran? L’home ens va dir que en tres setmanes o fins i tot un mes, el nostre pollet tindria aquestes mesures i que en poques setmanes més ja seria un gall o una gallina, ens vam quedar molt sorpreses que un pollet creixés tant ràpid!

També l’hi vam preguntar si el nostre pollet era mascle o bé femella, però no ens va saber respondre a la pregunta, ja que ens va explicar que moltes vegades la tongada de pollets que l’hi arriben venen sexats (és a dir destriats de mascles i femelles) però que aquesta vegada havien vingut tots barrejats i que descobriríem el seu sexe a mesura que el pollet s’anés fent gran “si li surt cresta serà un mascle i si no li surt femella” va afegir.

Finalment vam marxar de la tenda i durant el trajecte fins a casa el pollet no va parar de piular en tota l'estona, ens va recordar al plor d'un infant recent nascut que busca l'aferrament de la mare a través d'aquest reflex.
Vam observar que quant l’agafàvem amb les mans parava de piular i semblava reconfortat fins i tot se’ns va adormir a la falda.